Les persones amb discapacitat reclamen garantir el dret a l'autonomia personal















La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha posat de manifest al 1er Congrés sobre el Dret a l'Autonomia Personal. Discapacitat Física i Orgànica, Envelliment i Cronicitat, la necessitat d'una implicació per part de totes els agents involucrats en aquesta àrea perquè assumeixin les seves responsabilitats respectives, vetllin per l'exercici d'aquest dret i comptin sempre amb les persones amb discapacitat.

Segons l'últim estudi de l'INE, a Espanya ja hi ha prop de 4 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, quantitat que correspon a gairebé el 9 % de la població. Aquest fet fa necessari que s'implementin polítiques i programes adreçats a afavorir que les persones amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament assoleixin uns ràtios reals i efectius en matèria d'autonomia i independència, dos valor inherents a qualsevol persona i als quals no ha de renunciar aquest col·lectiu. 

Això implica un pas més enllà en els esforços que el nostre país ha de projectar en aquest àmbit, ja que Espanya va ratificar, fa una dècada, la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i està obligada a complir-la.

Conclusions del Congrés
En aquesta trobada, que va comptar amb la participació de més de 500 persones, entre professionals de la sanitat, del sector assistencial, de l'arquitectura, la mobilitat i la tecnologia, persones amb discapacitat, estudiants, entitats del tercer sector i representants de les institucions, es va posar en relleu l'obligació d'impulsar l'anomenat "màrqueting social" a tots els nivells.

Així mateix, es van exposar exemples de com està evolucionant el canvi cultural a la nostra societat a través de campanyes de sensibilització i visibilització a àmbits com l'accessibilitat i la inclusió. Moltes d'aquestes iniciatives ja estan funcionant a escoles del nostre país, perquè la conscienciació sigui efectiva des d'una edat primerenca. 

Entre la resta de les conclusions més rellevants cal destacar: la dotació pressupostària que s'ha d'emprar per aplicar la Llei d'accessibilitat universal a habitatges, espais públics o mobilitat; el desenvolupament de l'assistència personal com a part de la cartera dels serveis de les administracions públiques; o l'afavoriment dels serveis personalitzats basant-nos en els models més avançats d'altres països.

Quant a l'àmbit tecnològic, es reclama el seu ús com a eina al servei de les persones, tot i que requereix un nivell de formació a l'abast de tothom. En aquest sentit, també es pretén acabar amb les bretxes tecnològiques que hi ha actualment per factors com ara les diferències econòmiques, l'entorn rural, etc.

Així mateix, es fa una crida a les empreses perquè se sensibilitzin amb aquest tema i desenvolupin tecnologia sota el paradigma del disseny universal, de manera que aquest concepte s'incorpori als plecs de condicions de contractació d'obres i serveis.

Per tot això, des d'aquest fòrum s'incideix en la precisió d'aliances i la cooperació entre els agents implicats de cara a dissenyar una estratègia conjunta amb objectius factibles aprofitant, a més, els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.

A partir d'ara, totes les conclusions exposades seran analitzades pel Comitè Científic del Congrés, liderat per Manuel Armayones, doctor en Psicologia i director de Desenvolupament de l'eHealth Center de la UOC, amb l'objectiu d'establir un full de ruta que les administracions corresponents hauran de seguir per assolir, en definitiva, una bateria de propostes concretes en matèria d'autonomia personal.

Tanmateix, aquest és un debat que ha de calar en la societat. És a dir, abordar el tema de la independència personal de forma inclusiva és necessari i ens afecta a tots. Més encara tenint en compte aspectes com els que apunten els experts. I és que el 80 % de les discapacitats són sobrevingudes i l'OMS ja assegura que el 40 % de la nostra vida depenem d'una altra persona.
 


HOME